Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

capsalera

capsalera

El Corpus, els Cavallets i el Santíssim

Dins del calendari cultural i festiu de la nostra ciutat del que participem activament, la festivitat del Corpus te una menció especial, doncs a més dels tradicionals tocs, vols i repics als nostres campanars, es una de les dues ocasions en que de forma ordinària ix al carrer el Ball dels Cavallets del que som els responsables (recordem que des de 1745, any en que Benet XIV va concedir el títol de Patrona Canònica d’Ontinyent a la Puríssima Concepció amb el privilegi de dur baldaquí, els balls processionals del Corpus, participen també en desembre a les festes patronals).

coprus 17

Seguim buscant als nostres arxius dades concretes al voltant de les antigues celebracions d’aquesta festivitat, com el nombre de campanes baix aquesta advocació que han existit a la població (recordem que l’actual campana del Santíssim del Campanar de l’Assumpció de Santa Maria data de 1802), per tal de poder donar a conèixer amb profunditat una part important de la nostra història. Mentrestant, gràcies als diferents documents conservats a l’arxiu municipal i la tasca de diversos historiadors i investigadors preocupats per difondre el nostre passat, sabem amb certesa que des que el papa Urbà IV al 1264 mitjançant la publicació de la butlla “Transiturus” ordenà celebrar la Solemnitat del Corpus Christi el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat (a dia de hui traslladada al diumenge següent), aquesta va anar arrelant poc a poc a Ontinyent fins convertir-se al segle XVI en la festivitat més important de la població.

santissim 1

Tornant a la campana del Santíssim, volem destacar la meravellosa Custòdia i les anses antropomòrfiques que hi presenta el bronze, paga la pena acostar-se els dies de visita i admirar-la de prop, amb una alçada de 930mm i un diàmetre de 1050mm, té un pes de 670 kg, havent recuperat l’any del seu bicentenari el contrapès de fusta. Fosa per Pascual Roses com ja hem comentat el 1802, es va salvar de la desfeta de 1936 possiblement perquè a més del seu ús religiós aquesta campana tenia un us civil, en concret era l’encarregada de marcar els quarts del rellotge (funció de la que ara la rellevada la campana de Santa Barbera, intentat d’aquesta manera protegir la peça d’un ús excessiu). Diàriament anuncia els diferents tocs de missa i participa al toc de l’Ave Maria; l’escoltarem també als tocs a mort, i lògicament en qualsevol vigília, exposició i elevació del Santíssim Sagrament (principalment al Juny i Octubre), destacant tres dates a l’any en la que, juntament amb la campanar dels Combregars, a meitat volteig general actuarà com a solista: Dijous Sant, processó dels Combregars, i Corpus Christi. Sempre que la Custòdia siga vista pel campanar, el Santíssim voltejarà.

 

Respecte al Ball dels Cavallets, va ser recuperat el 1999 desprès de més de 70 anys d’oblit gràcies a la col·laboració de la comparsa “Fontanos” que aquell any ostentaven els càrrecs de Ambaixador i Banderer de l’exèrcit cristià i que varen accedir a ajudar-nos a sufragar les primitives figures i la roba dels balladors, a canvi d’estrenar-lo dins el boato el dia de l’entrada. Encara que prompte haguérem de substituir i sufragar nosaltres unes noves figures i vestimentes de més qualitat, el gest d’aquesta comparsa va ser clau per poder traure de nou al carrer un ball que estava oblidat, sent un clar exemple de les infinites possibilitats que es poden assolir amb una coordinació i col·laboració entre diverses associacions culturals.

El Ball representa la batalla que varen tenir les tropes ontinyentines contra la dels turcs en la Batalla de Lepanto de l’any 1572. En l’escenografia s’intenta representar la batalla entre les dues tropes, però té un significat d’igualtat, ja que al final no hi ha vencedors ni vençuts. És el quint ball en aparèixer després dels Cabets, Gegants, Arquets i Veta, i davant dels Pastorets i la Moma.

caballets 2

 

Les peces musicals, tant la del ball com la del passacarrer, varen ser composades per l’ontinyentí Saül Gómez Soler, i ens la interpreten el grup de tabal i dolçaina “La Colla”.

Els 8 cavalls i cavallers es divideixen en 2 bàndols: Ontinyentins, i Turcs. Els cavallers van vestits amb roba que intenta recrear les tropes d’aquells temps. Els ontinyentins amb camisa blanca, i pantaló, jupetí i boina verd obscur. Els turcs amb pantaló i camisa color cru, i jupetí i turbant marró. Pel que fa a la roba dels cavallets, els turcs duen un faldó verd obscur amb ratlla daurada a la part baixa i alta del faldó, així com unes guardalpes negres amb tres mitges llunes platejades. Els cavallets ontinyentins duen un faldó de vellut a franges roges i grogues que representa la bandera de la nostra ciutat, així com una guardalpa roja amb l’escut d’Ontinyent i cadascun dels cavallets amb una inicial d’un dels 4 títols que té la nostra ciutat: A d’antiga, N de noble, LL de lleial i C de caritativa. A més de la roba, els cavallers duen una espasa amb la que poder representar les batalles, i els cavallets duen al pit un escut metàl·lic, els turcs 3 mitges llunes i els ontinyentins la bandera d’Ontinyent, la quadribarrada. Eixos dos elements han sigut realitzats artesanalment per Rafel Ballester i Gandia. Es tenen 4 colors diferents de cavallets essent l’ordre dels ontinyentins blanc, negre, marró clar i marró obscur i el dels turcs marró clar, marró obscur, blanc i negre. Amb això s’aconsegueix que no es repeteixquen els colors  dels 4 cavallets en cap dels 3 quadres possibles

            Des de la Colla de Campaners d’Ontinyent, associació que s’encarrega del manteniment del ball, es vol donar les gràcies al Grup de Danses d’Ontinyent per la seua ajuda estos últims anys en la coordinació i cerca dels balladors, així com al Col·legi Públic Martínez Valls perquè aquestos dos últims anys han sigut els qui s’han encarregat d’ensenyar la coreografia als xiquets i xiquetes per tenir així balladors.

Visites al Campanar de la Vila

       La Colla de Campaners d’Ontinyent amb el suport de la Parròquia de Santa Maria i el patrocini de l'Ajuntament d'Ontinyent, reprèn les visites guiades al Campanar de la Vila. 

       En concret les visites tindran lloc els diumenges 5, 12, 19 i 26 de Febrer, i el 5, 12 i 26 de Març. Aquestes començaran, com sol ser habitual a les 10’30 hores a la Plaça de l’Església (porta lateral del Bon Pastor), on seran rebuts pels membres de la Colla.

       Poc a poc s’anirà ascendint per la torre visitant la sala on esta exposada la maquinaria del rellotge, la sala de campanes on s’ubiquen dotze de les tretze campanes amb les que compta el campanar, destacant la Petra amb el seus 1642 kg i el seu contrapés de fusta i pedra, a més de les trebanelles. Es continuarà amb la pujada a la balustrada i el remat amb la campana del Rellotge, Rauxa o Foc, fosa al 1563, finalment i per aquells que no pateixen de vertigen es pujarà fins arribar a la cúpula.

       La visita de al voltant d’una hora de duració, acabarà amb la signatura d’aquells que ho desitgen al llibre de visites.

       Per últim volem recordar que donat que l’església s’obrirà expressament per a la visita, es important ser puntuals, ja que una vegada tancades les portes no es podrà accedir a la torre.

       Així mateix, recordar que aquells grups que ho desitgen poder concertar visites fora de l’horari una vegada consultat amb el Plebà i confirmada la disponibilitat dels campaners.

            Vos esperem.

 

Cartell2

Cant de la Sibil·la 2016

    El passat 13 de desembre, va ser presentada a la Casa de la Cultura - Palau dels Barons de Santa Bàrbara, una nova edició del Cant de la Sibil·la que com ja es tradicional, serà representat, el dijous 22 de desembre a les 20:30, l’església de Santa Maria d’Ontinyent. Es tracta d’un cant religiós medieval que versa entorn del judici final recuperat l’any 2000; aquest anirà acompanyant novament de la Dansa de la Mort.

 

Noticia17 1

 

    En aquest espectacle organitzat pel grup de música antiga Menestrils i la Colla de Campaners, amb la col·laboració del Grup de Danses i de la parròquia de Santa Maria i el patrocini de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ontinyent, participen una gran quantitat de colectius com el Nou Orfeó, l’Agrupació Coral Llorenç Barber d’Aielo de Malferit, l’Agrupació Musical d’Ontinyent i el grup El Regall

    Laura Valls serà l’encarregada de posar la veu solista a la Dansa de la Mort, Consol Rico i Cecília Blanquer interpretaran a les Sibil·les, Cristina Mollà estarà a càrrec de l’orgue, tot amb la direcció musical de Francesc Tortosa.

sibil

    Cal destacar la cuidada escenografia, que té com a base l’excel·lent caixa acústica que conforma el temple gòtic de l’església de Santa Maria. A ella s’afegeixen diferents elements decoratius amb un significat determinat. Així podem trobar set parelles de canelobres ornamentats amb elements vegetals: l’heura, el blat, la vinya, els lliris, el roser, l’olivera, i el llorer, que representen respectivament la neteja, la fecunditat, la vida, la puresa, l’amor, la pau i per últim el triomf. A un lateral de l’escenari trobarem la creu ansada, antic símbol egipci de resurrecció que representa el triomf de la vida sobre la mort; i el segell de Salomó, típic candeler jueu de set braços. Per la seua part, ambdues sibil·les portaran el llibre de la Sibil·la (simbolitzant els tres llibres de la Sibil·la de Cumea) i l’espasa (simbolitzant la seua autoritat). Paga la pena observar amb detall tots aquestos elements fets de forma artesanal per un reconegut manyà ontinyentí amb un cúmul de gravats i simbolisme.

sib

    Respecte a la Dansa de la Mort, podem dir que es tracta d’una representació que expressa el poder igualador de la mort. Al ball, les diverses classes socials (podrem veure dansar a més de la pròpia mort, a una donzella, un noble,  un donzell, un comerciant, una tavernera, una anciana, una monja, un rector, una xiqueta princesa i un xiquet mendicant) confessen de manera al·legòrica, instats per la mort, els seus pecats; finalment, amb independència de l’edat o la posició social, tots acaben morint escenificant el poder igualador de la mort.

    Es tracta sens dubte d’una representació molt cuidada que any rere any abarrota el temple, i que esperem enguany torne a fer gaudir al nombrós públic d’arreu de les nostres comarques que tinga a bé apropar-se.

 

Aquest any tornen les visites nocturnes al campanar i els dies de portes obertes

Cartell agost

La Colla de Campaners d’Ontinyent organitza un any mes, les visites guiades i extraordinàries pel mes d’agost. Aquestes compten amb el suport de la Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria i el patrocini de la regidoria de turisme de l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent.

Visites nocturnes, setmana gran de festes:

Seran el dimarts 23 i el dimecres 24 d’agost.

Per al dimarts, l’horari serà després de la missa de les 20’00, es a dir, cap a les 20’30 hores a la porta lateral del Bon PastorL’objectiu d’aquest horari es iniciar les visites a la llum del dia i gaudir de la posta del sol mentre s’ascendeix a la torre aprofitant la setmana gran de festes on hi ha major nombre d’atracció turística.

Respecte al dimecres 24 d’agost,l’horari seràa les 22’00 de la nit també des de la porta lateral del Bon Pastor tot i seguint el procediment establert els diumenges però amb la característica de que hi son completament de nit. Aquesta serà la primera i única visita d’aquest any en que la gent podrà gaudir de les campanes i la nostra ciutat en completa nit, un ambient totalment diferent a la resta de l’any del qual convidem des d’aquestes línies.

Matins de portes obertes(s’inclou cripta i temple): 

Els matins del diumenge 28 i dilluns 29 d’agost la Colla de Campaners d’Ontinyent i la parròquia de Santa Maria obriran les portes de l’església per permetre visitar tots els indrets del temple mitjançant unruta turística. Així, en horari de 10’30 hores a 13’00 hores tot aquell que vulga podrà accedir a l’església de l’Assumpció de Santa Maria per la porta principalseguint un camí marcat, lliure en temps, visitant cinc punts d’interès on, es detalla, mitjançant panells explicatius realitzats en valencià, castellà i angles tota l’explicació del temple, capella de la Puríssima, cripta i campanar. Durant el trajecte que realitze el visitant, aquest podrà trobar en tot moment a membres  de l’associació que orientaran, explicaran i atendran qualsevol dubte que puga sorgir.  La ruta finalitzarà per la porta lateral del bon pastor passant pel campanar i la cripta, seguint un camí marcat per cordons expositius. Cal senyalar que, aquests dos matins, seran els únics durant tot l’any en els quals es podrà visitar la cripta i gaudir de part del subsòl que existeix a Santa Maria. Aquesta ruta, que aquest any aplegarà a la seua huitena edició, ha tingut una gran resposta i acceptació en els últimes edicions anteriors amb una mitja de 2.000 visitants per edició.

Per part de la Colla de Campaners d’Ontinyent volem agrair a la Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria que en tot moment ofereix la seua disposició per a que es puguen realitzar aquestes visites i, a la regidoria de turisme de l’EXCM Ajuntament d’Ontinyent.

Si necessiten que els ampliem alguna informació poden contactar amb nosaltres al telèfon de la colla 626233271, al nostre correu Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. a l’oficina Tourist Info Ontinyent. 

 

Video: Largometraje

 

El Corpus, el Santíssim i els Cavallets.

Dins del calendari cultural i festiu de la nostra ciutat del que participem activament, la festivitat del Corpus te una menció especial, doncs a més dels tradicionals tocs, vols i repics als nostres campanars, es una de les dues ocasions en que de forma ordinària ix al carrer el Ball dels Cavallets del que som els responsables (recordem que des de 1745, any en que Benet XIV va concedir el títol de Patrona Canònica d’Ontinyent a la Puríssima Concepció amb el privilegi de dur baldaquí, els balls processionals del Corpus, participen també en desembre a les festes patronals).

Seguim buscant als nostres arxius dades concretes al voltant de les antigues celebracions d’aquesta festivitat, com el nombre de campanes baix aquesta advocació que han existit a la població (recordem que l’actual campana del Santíssim del Campanar de l’Assumpció de Santa Maria data de 1802), per tal de poder donar a conèixer amb profunditat una part important de la nostra història. Mentrestant, gràcies als diferents documents conservats a l’arxiu municipal i la tasca de diversos historiadors i investigadors preocupats per difondre el nostre passat, sabem amb certesa que des que el papa Urbà IV al 1264 mitjançant la publicació de la butlla “Transiturus” ordenà celebrar la Solemnitat del Corpus Christi el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat (a dia de hui traslladada al diumenge següent), aquesta va anar arrelant poc a poc a Ontinyent fins convertir-se al segle XVI en la festivitat més important de la població.

 

santissim 1

 

Tornant a la campana del Santíssim, volem destacar la meravellosa Custòdia i les anses antropomòrfiques que hi presenta el bronze, paga la pena acostar-se els dies de visita i admirar-la de prop, amb una alçada de 930mm i un diàmetre de 1050mm, té un pes de 670 kg, havent recuperat l’any del seu bicentenari el contrapès de fusta. Fosa per Pascual Roses com ja hem comentat el 1802, es va salvar de la desfeta de 1936 possiblement perquè a més del seu ús religiós aquesta campana tenia un us civil, en concret era l’encarregada de marcar els quarts del rellotge (funció de la que ara la rellevada la campana de Santa Barbera, intentat d’aquesta manera protegir la peça d’un ús excessiu). Diàriament anuncia els diferents tocs de missa i participa al toc de l’Ave Maria; l’escoltarem també als tocs a mort, i lògicament en qualsevol vigília, exposició i elevació del Santíssim Sagrament (principalment al Juny i Octubre), destacant tres dates a l’any en la que, juntament amb la campanar dels Combregars, a meitat volteig general actuarà com a solista: Dijous Sant, processó dels Combregars, i Corpus Christi. Sempre que la Custòdia siga vista pel campanar, el Santíssim voltejarà.


caballets 2

Respecte al Ball dels Cavallets, va ser recuperat el 1999 desprès de més de 70 anys d’oblit gràcies a la col·laboració de la comparsa “Fontanos” que aquell any ostentaven els càrrecs de Ambaixador i Banderer de l’exèrcit cristià i que varen accedir a ajudar-nos a sufragar les primitives figures i la roba dels balladors, a canvi d’estrenar-lo dins el boato el dia de l’entrada. Encara que prompte haguérem de substituir i sufragar nosaltres unes noves figures i vestimentes de més qualitat, el gest d’aquesta comparsa va ser clau per poder traure de nou al carrer un ball que estava oblidat, sent un clar exemple de les infinites possibilitats que es poden assolir amb una coordinació i col·laboració entre diverses associacions culturals.

El Ball representa la batalla que varen tenir les tropes ontinyentines contra la dels turcs en la Batalla de Lepanto de l’any 1572. En l’escenografia s’intenta representar la batalla entre les dues tropes, però té un significat d’igualtat, ja que al final no hi ha vencedors ni vençuts. És el quint ball en aparèixer després dels Cabets, Gegants, Arquets i Veta, i davant dels Pastorets i la Moma.

Les peces musicals, tant la del ball com la del passacarrer, varen ser composades per l’ontinyentí Saül Gómez Soler, i ens la interpreten el grup de tabal i dolçaina “La Colla”.

Els 8 cavalls i cavallers es divideixen en 2 bàndols: Ontinyentins, i Turcs. Els cavallers van vestits amb roba que intenta recrear les tropes d’aquells temps. Els ontinyentins amb camisa blanca, i pantaló, jupetí i boina verd obscur. Els turcs amb pantaló i camisa color cru, i jupetí i turbant marró. Pel que fa a la roba dels cavallets, els turcs duen un faldó verd obscur amb ratlla daurada a la part baixa i alta del faldó, així com unes guardalpes negres amb tres mitges llunes platejades. Els cavallets ontinyentins duen un faldó de vellut a franges roges i grogues que representa la bandera de la nostra ciutat, així com una guardalpa roja amb l’escut d’Ontinyent i cadascun dels cavallets amb una inicial d’un dels 4 títols que té la nostra ciutat: A d’antiga, N de noble, LL de lleial i C de caritativa. A més de la roba, els cavallers duen una espasa amb la que poder representar les batalles, i els cavallets duen al pit un escut metàl·lic, els turcs 3 mitges llunes i els ontinyentins la bandera d’Ontinyent, la quadribarrada. Eixos dos elements han sigut realitzats artesanalment per Rafel Ballester i Gandia. Es tenen 4 colors diferents de cavallets essent l’ordre dels ontinyentins blanc, negre, marró clar i marró obscur i el dels turcs marró clar, marró obscur, blanc i negre. Amb això s’aconsegueix que no es repeteixquen els colors  dels 4 cavallets en cap dels 3 quadres possibles

            Des de la Colla de Campaners d’Ontinyent, associació que s’encarrega del manteniment del ball, es vol donar les gràcies al Grup de Danses d’Ontinyent per la seua ajuda estos últims anys en la coordinació i cerca dels balladors, així com al Col·legi Públic Martínez Valls perquè aquestos dos últims anys han sigut els qui s’han encarregat d’ensenyar la coreografia als xiquets i xiquetes per tenir així balladors.

Buscar

Notícies