Estem a facebook: facebook-icon al twitter: twitter-icon a youtube: icono-youtube i ara també al instagram: logo instagram

Telèfon de contacte: 626 23 32 71    correu: colladecampaners@hotmail.com

Les nostres campanes: Santíssim Crist de l'Agonia

crist 1

 cooltext1457128275

Colla de Campaners d'Ontinyent

Des de 1994 vetlan per el patrimoni campaner de la ciutat.

Associació recolzada per: 

  Ajuntament Ontinyent Manual Corporatiu 2                     logohorizontal                    

 

Com ja ve fent-se des de l'any 2000, dins del temps d’Advent, en concret cada 22 de desembre, a l’església de l’Assumpció de Santa Maria d’Ontinyent podem gaudir de la posada en escena del Cant de la Sibil·la. Es tracta d’un cant religiós medieval que versa entorn del judici final, i que es basa en l’Apocalipsi del profeta Daniel de l’Antic Testament i en l’Apocalipsi de Sant Joan. Després de la incorporació de la Dansa de la Mort, i dels diferents personatges que hi participen com les paques, mories o filaneres, la representació va assolir el nivell de Drama Litúrgic en temps d'Advent.

sibila 1

La dramatització s’inicia amb la lectura de la introducció dels Llibres Sagrats dins de la nit dels temps, seguit d’una tempesta aconseguida amb efectes sonors i visuals. Aquesta última serveix de preludi perquè les Parques, Mòries, Filaneres o Filles de la Nit facen l’aparició al temple, simbolitzant la seua eixida dels Hades. Les Mòries son tres: Una que s’encarrega de filar els fils que representen la vida dels mortals, altra que lliga aquestos fils a l’arbre de la vida, i la tercera que s’encarrega de tallar-los. Al Cant de la Sibil·la aquestes es situen davant de l’Altar Major on tenen preparats sobre la creu ansada ja els fils dels personatges de la Dansa de la Mort.

sibila 2

Una volta les Parques hagen arribat al seu lloc, després d’uns tocs de campanes, comença una melodia que indica als personatges de la Dansa de la Mort que es troben asseguts entre el públic que han d’apropar-se cap a l’escenari perquè la Mort va a realitzar l’eixida dels Hades. Aquesta se situarà al centre d’un rogle format pels dansaires, i començarà així la Dansa. Al ball, les diverses classes socials (podrem veure dansar a més de la pròpia mort, a una donzella, un noble,  un donzell, un comerciant, una tavernera, una anciana, una monja, un rector, una xiqueta princesa i un xiquet mendicant) confessen de manera al·legòrica, instats per la mort, els seus pecats; finalment, amb independència de l’edat o la posició social, tots acaben morint escenificant el poder igualador de la mort.

sibila 3

Una vegada tots morts s’escoltaran les campanes i a continuació la Mort, seguida dels personatges, escenificarà el descens cap als Hades per a traure d’allí a les Sibil·les. En eixos moments les Filles de la Nit lligaran a l’Arbre de la Vida els fils tallats de les Sibil·les permetent així que puguen tornar a la vida i puguen realitzar el seu oracle.  Mentre sona la processó d’entrada Iudicii signum les Sibil·les encapçalaran la desfilada i es situaran al presbiteri. En eixe moment ja comença el pròpiament dit Cant de la Sibil·la, en el qual les Sibil·les cantaran 10 de les 16 cobles de l’oracle de la vinguda del Crist. Durant el Cant les Filaneres aniran lligant fils a la Creu ansada representant els fils de la Humanitat. Una vegada finalitzat el cant, les Mòries tornaran a tallar  els fils de les Sibil·les perquè retornen als Hades. En eixos moments la Mort serà la que encapçale la desfilada i li seguiran els personatges de la Dansa de la Mort, les Sibil·les, i tancaran les Mòries. La representació finalitza amb el Tema de la Sibil·la.

 

sibil

    Cal destacar la cuidada escenografia, que té com a base l’excel·lent caixa acústica que conforma el temple gòtic de l’església de Santa Maria. A ella s’afegeixen diferents elements decoratius amb un significat determinat. Així podem trobar set parelles de canelobres ornamentats amb elements vegetals: l’heura, el blat, la vinya, els lliris, el roser, l’olivera, i el llorer, que representen respectivament la neteja, la fecunditat, la vida, la puresa, l’amor, la pau i per últim el triomf. A un lateral de l’escenari trobarem la creu ansada, antic símbol egipci de resurrecció que representa el triomf de la vida sobre la mort; i el segell de Salomó, típic candeler jueu de set braços. Per la seua part, ambdues sibil·les portaran el llibre de la Sibil·la (simbolitzant els tres llibres de la Sibil·la de Cumea) i l’espasa (simbolitzant la seua autoritat). Paga la pena observar amb detall tots aquestos elements fets de forma artesanal per un reconegut manyà ontinyentí amb un cúmul de gravats i simbolisme.

 

   Tot açò no podria ser possible sense l’ajuda de l’Ajuntament d’Ontinyent i sense l’ajuda de la Parròquia de Santa Maria d’Ontinyent, la qual cedeix l’església de l’Assumpció per poder realitzar l’acte. Tampoc seria possible sense l’organització del grup de música antiga Menestrils i la Colla de Campaners d’Ontinyent, així com la participació de: Nou Orfeó, Agrupació Musical d’Ontinyent, Grup de Danses d’Ontinyent, Coral Llorenç Barber d’Aielo de Malferit, Grup de Dolçaina i Tabal El Regall i Tot per la Música. Destacar, com no, el gran paper de Cecília Blanquer i Consol Rico com a les Sibil·les, a Cristina Mollà com a organista, a Laura Valls per posar veu a la Dansa Mort, i a Francesc Tortosa com a director musical.

sibila 5

Ja saben, si volen disfrutar de l’espectacle, tots els anys el 22 de desembre a les 20:30 a l'arxiprestal de Santa Maria.

 

Declarat per el gobern local Bé Inmaterial de Rellevança Local el Dimarts 3 de febrer de 2015.